D’Alforja a Margalef, per Albarca

Arribant al coll, pel camí de Cornudella (foto: Roser Palomar)

A finals de maig de 2022, per tercer any, el pastor Daniel Giraldo ha portat les seves cabres des d’Alforja a Montsant, on faran estada durant l’estiu, aprofitant les millors pastures. Des dels corrals d’hivern, entre Alforja i Vilaplana, el ramat inicià la seva itinerància cap a l’ermita de Puigcerver, on va fer nit el divendres 27, per continuar cap al coll d’Alforja i, pel camí ral, a l’embassament de Siurana. El diumenge 30 han continuat cap al coll d’Albarca i d’alli, pel Grau, cap a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant per arribar a un tancat prop de la font del Manyano, on s’aturà uns dies per continuar després cap a Margalef de Montsant o Daniel Giraldo té el seu corral d’estiu.

A la font del poble (foto: Roser Palomar)

El ramat és acompanyat en el seu recorregut per un grup de transhumància: amics i persones interessades en la recuperació de la ramaderia extensiva al territori i de l’ús dels camins històrics del territori, més enllà del senderisme i les activitats esportives. En aquesta línia cal recordar els treballs de Joan Rovira, que forma part del grup que acompanya la itinerància del ramat o l’estudi sobre l’antic camí ral, de Reus a Lleida, al seu pas pel Priorat, fet des de Carrutxa.

El ramat és de cabres negres, de llet, amb què elabora diversos tipus de formatge.

El ramat arribant al Grau (foto: Salvador Palomar)

Daniel Giraldo col·labora amb el Parc Natural de la Serra de Montsant per tal de contribuir a gestionar el medi forestal a partir dels animals. En aquesta línia, es constata la pèrdua de biodiversitat en àrees de pastura que han deixat de ser freqüentades per animals com cavalls, mules o ases, ben presents en el passat a totes les poblacions.

Donar a conèixer, i reivindicar, l’ofici i organitzat tallers i activitats de divulgació –com les d’Ulldemolins, la tardor passada– formen part d’aquest projecte que compta amb el suport del Parc Natural

Exposició sobre els pastors a Montsant

Aquest estiu i tardor es podrà visitar en diverses poblacions de l’entorn de la serra de Montsant (Cabassers, Ulldemolins, Cornudella, Margalef…) la exposició «La feina que no es pot deixar. Pastors a Montsant» sobre aquest ofici ancestral, que avui és d’absoluta actualitat, en referència a la gestió del medi natural.

Trobareu més informació a la web del PNMON

La font d’Albarca

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La construcció de l’antiga font d’Albarca, amb el dipòsit que recull l’aigua que baixa de Montsant, és conseqüència d’una epidèmia: la de còlera de 1885. Una inscripció en un carreu ho deixa clar, fou acabada el 1886.

Fins aleshores, el veïnat es nodria de les cisternes i de la bassa, ubicada al mig del poble, on sovint abeuraven també animals, una pràctica molt comuna en moltes poblacions rurals en el passat.

data1886

A la segona meitat del segle XIX, les condicions sanitàries de la població afavorien la propagació de malalties infeccioses que aliments bàsics com la llet o, sobretot, l’aigua podien transmetre.

La font es troba ubicada a uns centenars de metres del poble –on comença el Parc Natural de Montsant– i anar-hi pot ser una agradable passejada, al sol de l’hivern o al capvespre, quan fa calor, a l’estiu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Avui ja no fa servei, l’aigua a Albarca arriba des de l’altre costat de la vall, de la serra de la Gritella.Sovint, a l’estiu, el dipòsit s’estroncava i als habitants d’Albarca els hi calia anar a buscar encara l’aigua més lluny, a la font del Teix, en el barranc on es forma el curs d’aigua que, junt amb el riu de Prades, forma el riu de Montsant.

Però hi ha dies, quan la pluja ha estat abundant, que vessa i omple els dos petits rentadors excavats a la roca.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La necròpolis de les Obagues de Montsant

A l’article anterior feia referència a l’excavació d’una necròpolis propera al camí d’Ulldemolins a Albarca, descoberta el 1945. Salvador Vilaseca va publicar els resultats de la seva investigació, el 1947: «El campo de urnas de les Obagues del Montsant», a l’Archivo Español de Arqueología. Tomo XX (Madrid: Instituto Diego Velázquez, 1947).

Les urnes funeràries recuperades es conserven en l’actualitat al Museu de Reus, tal com explica aquest article de Jaume Massó i Carballido.

Una intervenció arqueològica de salvament, el 2013, a càrrec de Núria Rafel (Universitat de Lleida), va possibilitar la troballa de tres nous enterraments, obrint noves perspectives de recerca.

Núria Rafel i Fontanals, Paz Balaguer i Natàlia Salazar, «La necròpolis de les Obagues (Ulldemolins, Priorat, Tarragona) reconsiderada. A propòsit d’una intervenció de salvament», a Revista d’Arqueologia de Ponent, 25 (2015)

El fons etnogràfic d’Albarca al Museu de Reus

El paper de Salvador Vilaseca i Anguera (1896-1975) en la generació del fons de l’actual Museu de Reus fou cabdal, no només pel que fa a la col·lecció de Prehistòria, camp en el qual destacà com a investigador —la seu del museu al raval de Santa Anna de Reus porta el seu nom—, sinó també en l’àmbit del patrimoni etnològic. En una visió el més exhaustiva possible del passat de la ciutat i el seu entorn comarcal, Vilaseca volgué aplegar els testimonis d’una societat preindustrial que desapareixia: eines i estris, objectes de l’activitat agrícola, ramadera o de producció artesanal.

Amb aquest objectiu, les col·leccions del museu reusenc es basteixen a partir d’objectes aplegats a la pròpia ciutat, però també en altres poblacions del Baix Camp o del Priorat, sobretot.

Pastera procedent d’Albarca, MR778. Foto: Francesc Fernàndez

La dedicació de Salvador Vilaseca a la comarca del Priorat fou intensa. Com explica Jaume Massó a «Salvador Vilaseca i el Priorat», a La Carxana, 3 (1997):

«Al llarg de més de cinquanta anys, Salvador Vilaseca va explorar pràcticament tot el territori prioratí. Hom pot trobar esmentats, efectivament, tots i cada un dels pobles de la comarca en la seva densa i extensa bibliografia arqueològica, farcida de dades, notes i observacions puntuals, però també d’anàlisis i conclusions generals sobre els diversos poblaments primitius del Priorat […]. Molts dels indrets localitzats i excavats abans de la guerra van ser reestudiats i publicats per Vilaseca després de 1939. Els articles i llibres sobre materials o estacions del Priorat es multipliquen a partir de 1941, tot coincidint amb el seu nomenament com a comissari provincial d’excavacions.»

Alhora que estudiava els jaciments arqueològics, Vilaseca aprofità els seus contactes per a reunir objectes força més propers en el temps però prou interessants per a conèixer les formes de vida d’un passat més o menys llunyà. En aquest àmbit, cal recordar també el treball de Ramon Violant i Simorra en la preparació de l’obra, impulsada per l’Associació d’Estudis Reusencs, Etnografia de Reus i la seva comarca.

En aquest context, pot sorprendre que una població tan petita com Albarca —nucli agregat des de feia anys a Cornudella de Montsant— es trobi força representada a les col·leccions del Museu de Reus. Ans al contrari, el procés de despoblament que va patir Albarca després de la Guerra Civil, amb l’abandonament de cases que van acabar finalment enrunades —o van desaparèixer totalment perquè els propietaris es van vendre les pedres com a recurs final—, de ben segur va facilitar l’obtenció de peces, des d’estris domèstics o mobiliari fins a premses de vi d’un volum considerable.

Salvador Vilaseca va realitzar diverses campanyes de recerca a la zona. Recordem, a tall d’exemple, que el juliol de 1945, tornant cap a Albarca, acompanyat de Josep Anglès, de cal Tano, va descobrir la necròpoli de les Obagues, on es van trobar, en aquell moment, catorze urnes funeràries.

L’estiu de 1997, el número abans esmentat de la revista La Carxana publicà un article sobre el fons etnogràfic del museu —aleshores, amb la denominació de Museu Comarcal— i una relació de les peces identificades com a procedents del poble.

Al següent enllaç podeu consultar l’article en pdf:

Núria Llurba i Salvador Palomar, «El fons etnogràfic d’Albarca al Museu Comarcal de Reus», a La Carxana, núm. 3 (1997)

La Guerra Civil a Montsant

Per segon any consecutiu, la revista en paper —núm. 24, estiu de 2019— té com a tema principal el pas del front per Montsant. Enguany hi trobareu l’article de Salvador Palomar, Els morts oblidats. La batalla de Montsant sobre els combats que es van viure a l’entorn del massís, l’ocupació dels pobles… (desembre de 1938- gener de 1939). I també el de Montserrat Flores i Salvador Palomar, Els hospitals de guerra a Montsant i de Neus Jansà, Refugiats als masos de Cornudella. L’any passat, la revista es va dedicar als bombardeigs que van patir aquestes poblacions prioratines des de l’inici de la Batalla de l’Ebre fins a la campanya de Catalunya.

A banda, hi trobareu un article d’Ezequiel Gort, El castell de Siurana després de la reina mora, que sintetitza la conferència que va pronunciar a l’església de Siurana, el passat 14 d’agost, dins el cicle d’activitats programades conjuntament per Carrutxa i el Parc Natural de la Serra de Montsant. El pas del front de guerra per Montsant també ha estat objecte de diverses conferències, enguany a la Morera de Montsant i Ulldemolins.

La revista es distribueix gratuitament a Albarca, Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Reus, als establiments col·laboradors. L’edició en paper del núm. 24 es troba pràcticament exhaurida. Si us interessa llegir l’article sobre els bombardeigs, el podeu descarregar o visualitzar aquí:

bombesmontsant