Ulldemolins recorda Josep M. Figueras Rius “Panto”

20150828ulldemolins01

Dues xerrades de Núria Rafel (Universitat de Lleida), sobre l’Edat dels Metalls a Ulldemolins, i Toni Palomo (Universitat Autònoma de Barcelona) sobre els treballs arqueològics que es desenvolupen a les coves del Fem d’Ulldemolins, han servit, aquest divendres 28 d’agost, per a recordar la figura de Josep M. Figueres Rius “Panto” (1922-2013), gran  coneixedor del territori i del seu patrimoni, i col·laborador durant molts anys en nombroses recerques arqueològiques.

20150828ulldemolins02

La sala del Centre Cívic s’ha omplert. L’acte ha acabat amb un reconeixement a la família de Josep Figueras per part de l’Ajuntament i de l’equip d’arqueòlegs que ha treballat aquests dies a la població.

També podeu llegir la ressenya de l’acte al blog La Teiera.

Correfoc a Cornudella

Tot i que la Festa Major de Cornudella ha comptat amb actes previs des del dilluns passat –com la presentació de La Carxana o la festa dels Brivalls– ahir divendres va tenir lloc el pregó des del balcó de l’Ajuntament que enguany va anar a càrrec del periodista de TV3, Toni d’Armengol.

20150821cornudella1 20150821cornudella2

Tot seguit la colla Diables Voramar del Serrallo, de Tarragona, habituals en la festa cornudellenca des de fa cinc anys i que enguany celebren el seu 25 aniversari, van protagonitzar un correfoc amb un espectacular final a la plaça de la Vila, dedicat a la població, que va deixar prou satisfet al públic. Per molts anys!

L’aplec de Montsant estrena goigs

goigsmontsantweb

El passat 17 d’agost, a l’aplec a l’ermita, es van cantar per primer cop els goigs dedicats a la Mare de Déu de Montsant amb text de Mn. Joan Roig i Montserrat. El cant dels goigs és una pràctica tradicional a la fi dels oficis de festa. Tot i que la nova composició compta també amb melodia, obra de Mns. Valentí Miserachs i Grau, aquest any es van interpretar amb la tonada tradicional, més coneguda entre els assistents.

Els goigs són composicions poètiques religioses, generalment en honor de la Mare de Déu, de Crist o algun sant, tot i que, com a forma literària, també s’han escrit goigs dedicats a personatges notables o bé de caire burlesc.

Es tracta d’un repertori que s’ha conservat entre la transmissió oral i la documental. Efectivament, els textos solen trobar-se impresos en diferents èpoques, però al mateix temps la seva transmissió i, sobretot, la de la música –que no sol aparèixer en les edicions antigues– són orals.

El cant dels goigs, sorgits a finals de l’edat mitjana, possibilitava la participació del poble en una litúrgia en llatí, que havia esdevingut inintelligible.

Els goigs més populars arreu dels Països Catalans són els dedicats a la Mare de Déu del Roser.Els primers goigs impresos són del segle XVI. Amb la difusió de la impremta, el seu ús es popularitzà, tot i que van perviure gràcies a la tradició oral, ja que bon part de la població no sabia llegir. En moltes parròquies i sobretot a les ermites, els goigs impresos es conservaven fixats a unes tauletes de fusta que hom agafava en el moment de la seva interpretació.

En els seus continguts, reflecteixen la teologia i la història dels sants, però també les llegendes, costums o fets excepcionals que vinculen una advocació de la Mare de Déu a una localitat o justifiquen el patronatge d’un sant o santa sobre una població. En aquest aspecte, l’interès etnològic dels goigs és prou gran ja que són testimoni de creences locals o aporten notícies històriques.

El cas dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Montsant n’és un bon exemple. Tot i que l’edició més antiga que coneixem és de 1764, el text és probablement anterior i el seu ús, amb algunes significatives i interessants variants, ha arribat fins al present. Recull episodis com la troballa de la imatge, per un bou, o el fet significatiu que l’actual ermita es trobava en l’antic territori d’Escaladei –actualment, terme de la Morera de Montsant– i que fou traslladada des d’un emplaçament anterior en el moment en què aquesta part de Montsant passà a mans d’Escaladei. Els goigs anoten els pelegrinatges anuals dels pobles de la rodalia o fan referència explícita, en alguna versió, al poble d’Albarca ja que l’ermita es troba en el seu terme parroquial. Són, en bona part, reflex d’una societat preindustrial, d’una societat que cerca la protecció divina davant les situacions de perill o adversitat col·lectives, i d’unes formes de religiositat popular avui desaparegudes que tenien en les ermites ubicades en llocs aïllats, prop de fonts o les muntanyes, indrets de referència.

El nou text reflecteix els canvis en la societat. Amb una notable qualitat –Mn Joan Roig és ben conegut com a compositor de goigs– i un lèxic força més acurat que les versions populars, el text ens apropa a una visió de la muntanya molt actual, com a espai de contacte amb la natura. Montsant és ara un parc natural i, en el darrer segle i escaig, l’activitat d’esbarjo i excursionista ha desplaçat pràcticament els usos històrics –agricultura, ramaderia o carboneig– de la muntanya. Efectivament, el nou text té com a fil conductor per a les lloances a la Mare de Déu, l’enumeració de diverses flors i herbes aromàtiques que es troben a la serralada: espígol, sajolida, albó, violeta, espadella, lligabosc, orquídia… entre altres.

Les referències geogràfiques són poques –només Albarca– en un temps en que resten oblidades les antigues professons de pregàries, col·lectives, des dels pobles propers.

Uns goigs del segle XXI, a la fi, que també mostren el canvi en la vivència de la religiositat de la col·lectivitat a la individualitat, palesada ja en la tornada. De «–sigueu de tots, advocada/ Verge santa de Montsant» a «protegiu, Santa Maria/ qui per vós puja a Montsant.»

Presentació de La Carxana a Cornudella

Aquest dimarts, amb una sala d’actes de l’Ajuntament ben plena, Salvador Palomar ha presentat el vintè número de La Carxana, revista que des de 1995 s’edita a Albarca.

20150818carxana01

La xerrada ha començat amb un breu repàs a la trajectòria de la revista. A les persones que col·laboren amb els seu escrits, amb especial esment a Ezequiel Gort, als anunciants, a l’associació d’Albarca i a l’Ajuntament de Cornudella. També als temes que ha anat tractant la publicació: des de notícia dels objectes conservats del poble al museu de Reus, a l’ús i l’aprofitament de l’aigua en un nucli tant de secà com Albarca. També les sèries dedicades a les ermites del Priorat, amb Montserrat Solà, o a les festes populars dels pobles de Montsant –Sant Joan, Carnaval– i als costums festius, la pirotècnia, les cançons de pandero… també el número dedicat a la Guerra de Successió al Priorat i les Muntanyes de Prades, que va motivar un interès considerable.

Finalment ha esmentat que La Carxana «és una revista en paper que s’edita gràcies a la tecnologia digital» des d’Albarca –que el 1996 ja comptava amb una pàgina a la web– i s’imprimeix a Calaceit.

20150818carxana02

Quant als continguts d’aquest número, amb la portada en color per primera vegada, cal esmentar l’article dedicat al primer any dels Brivalls de Cornudella, amb un excel·lent balanç de resultats i de presència dels castells a la comarca, que ha anat a càrrec de Rafael Català. Ezequiel Gort ens apropa als primers moments del monestir de Bonrepòs i Pere Audi a un projecte de ferrocarril que havia de passar per Cornudella i que no s’arribà a realitzar. Laura Poblet, autora d’una recerca sobre les noies del Priorat que van anar a guanyar-se la vida a Reus com a minyones, publica un treball sobre la migració femenina entre el Priorat i Reus.

L’article de Salvador Palomar parla de l’epidèmia de còlera de 1885, que delmà la població d’Albarca, destacant el paper del metge cornudellenc Joaquim Ferrandis, en un moment en què, més enllà de les pregàries, la ciència mèdica proposava mesures efectives de lluita contra la malaltia. I la xerrada ha acabat amb una referència al vessant literri de Joaquim Ferrandis que va escriure una narració ambientada en temps medievals a Albarca i la va il·lustrar amb un dibuix de la població, el 1850.

La revista es distribueix de forma gratuïta a Albarca, Cornudella i Ulldemolins –als establiments col·laboradors– i també a la llibreria Gaudí de Reus.

 (Fotografies: Montsant Fonts)

Festa Major 2015

nanosalbarca

A l’agost s’escau la Festa Major del poble. La diada de la Mare de Déu –dissabte, 15–  hi haurà ofici, a les 10 del matí, a la parròquia i el dilluns 17, tindrà lloc el tradicional aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, que reuneix veïns i estiuejants d’Albarca, Ulldemolins, Cornudella, la Morera, Prades i altres poblacions. L’ofici serà al migdia.

L’Associació «El Montsant» d’Albarca ha organitzat els següents actes amb motiu de la Festa Major:

Dissabte, 15. A 2/4 de 6 de la tarda, xerrada.
«La marededéu d’Escala Dei. Crònica d’un trasllat», per Ramon Aloguín Pallach. En acabar, coca amb xocolata.

Diumenge, 16. A les 12 del migdia, xerrada:
«Prioritat. Priorat, Montsant, Siurana paisatge patrimoni de a Humanitat. Objectius i estat de la candidatura», per Joan Vaqué.
En acabar, vermut.

A 2/4 de 6 de la tarda, tradicional Tirada de Bitlles.
Premis per categories.