L’aplec de Montsant estrena goigs

goigsmontsantweb

El passat 17 d’agost, a l’aplec a l’ermita, es van cantar per primer cop els goigs dedicats a la Mare de Déu de Montsant amb text de Mn. Joan Roig i Montserrat. El cant dels goigs és una pràctica tradicional a la fi dels oficis de festa. Tot i que la nova composició compta també amb melodia, obra de Mns. Valentí Miserachs i Grau, aquest any es van interpretar amb la tonada tradicional, més coneguda entre els assistents.

Els goigs són composicions poètiques religioses, generalment en honor de la Mare de Déu, de Crist o algun sant, tot i que, com a forma literària, també s’han escrit goigs dedicats a personatges notables o bé de caire burlesc.

Es tracta d’un repertori que s’ha conservat entre la transmissió oral i la documental. Efectivament, els textos solen trobar-se impresos en diferents èpoques, però al mateix temps la seva transmissió i, sobretot, la de la música –que no sol aparèixer en les edicions antigues– són orals.

El cant dels goigs, sorgits a finals de l’edat mitjana, possibilitava la participació del poble en una litúrgia en llatí, que havia esdevingut inintelligible.

Els goigs més populars arreu dels Països Catalans són els dedicats a la Mare de Déu del Roser.Els primers goigs impresos són del segle XVI. Amb la difusió de la impremta, el seu ús es popularitzà, tot i que van perviure gràcies a la tradició oral, ja que bon part de la població no sabia llegir. En moltes parròquies i sobretot a les ermites, els goigs impresos es conservaven fixats a unes tauletes de fusta que hom agafava en el moment de la seva interpretació.

En els seus continguts, reflecteixen la teologia i la història dels sants, però també les llegendes, costums o fets excepcionals que vinculen una advocació de la Mare de Déu a una localitat o justifiquen el patronatge d’un sant o santa sobre una població. En aquest aspecte, l’interès etnològic dels goigs és prou gran ja que són testimoni de creences locals o aporten notícies històriques.

El cas dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Montsant n’és un bon exemple. Tot i que l’edició més antiga que coneixem és de 1764, el text és probablement anterior i el seu ús, amb algunes significatives i interessants variants, ha arribat fins al present. Recull episodis com la troballa de la imatge, per un bou, o el fet significatiu que l’actual ermita es trobava en l’antic territori d’Escaladei –actualment, terme de la Morera de Montsant– i que fou traslladada des d’un emplaçament anterior en el moment en què aquesta part de Montsant passà a mans d’Escaladei. Els goigs anoten els pelegrinatges anuals dels pobles de la rodalia o fan referència explícita, en alguna versió, al poble d’Albarca ja que l’ermita es troba en el seu terme parroquial. Són, en bona part, reflex d’una societat preindustrial, d’una societat que cerca la protecció divina davant les situacions de perill o adversitat col·lectives, i d’unes formes de religiositat popular avui desaparegudes que tenien en les ermites ubicades en llocs aïllats, prop de fonts o les muntanyes, indrets de referència.

El nou text reflecteix els canvis en la societat. Amb una notable qualitat –Mn Joan Roig és ben conegut com a compositor de goigs– i un lèxic força més acurat que les versions populars, el text ens apropa a una visió de la muntanya molt actual, com a espai de contacte amb la natura. Montsant és ara un parc natural i, en el darrer segle i escaig, l’activitat d’esbarjo i excursionista ha desplaçat pràcticament els usos històrics –agricultura, ramaderia o carboneig– de la muntanya. Efectivament, el nou text té com a fil conductor per a les lloances a la Mare de Déu, l’enumeració de diverses flors i herbes aromàtiques que es troben a la serralada: espígol, sajolida, albó, violeta, espadella, lligabosc, orquídia… entre altres.

Les referències geogràfiques són poques –només Albarca– en un temps en que resten oblidades les antigues professons de pregàries, col·lectives, des dels pobles propers.

Uns goigs del segle XXI, a la fi, que també mostren el canvi en la vivència de la religiositat de la col·lectivitat a la individualitat, palesada ja en la tornada. De «–sigueu de tots, advocada/ Verge santa de Montsant» a «protegiu, Santa Maria/ qui per vós puja a Montsant.»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s