Isabel Mate, Joan Borrull, Ezequiel Gort i Salvador Palomar
Guia de la Morera de Montsant
Tarragona: Diputació; Institut Ramon Berenguer IV, 2017
Col·l. Els llibres de la Medusa; 11
Dins la renovada col·lecció de guies locals que publica la Diputació de Tarragona, es presenta —el dilluns 14 d’agost, a les 7 de la tarda, a l’Ajuntament— la dedicada a la Morera de Montsant, amb aportacions sobre el medi natural, a càrrec d’Isabel Mate i Joan Borrull, el medi humà, les activitats econòmiques, la història i la cultura popular, a càrrec d’Ezequiel Gort i Salvador Palomar.
Una visió de conjunt sobre una població situada al peu dels cingles de la serra Major de Montsant, a 743 metres d’alçada i amb un terme municipal força extens que abasta bona part de la serralada. Un fet que s’explica coneixent la història del territori i tenint en compte els dominis dels antics monestirs de Bonrepòs i Escaladei, la conreria del qual constitueix un nucli urbà del municipi.
El terme presenta el relleu més complex i accidentat de la comarca. La guia ens introdueix, doncs, a l’orografia, la geologia i la hidrografia del terme, al clima i als paisatges que el defineixen. S’afirma que la Morera de Montsant té la fortuna de comptar amb una de les faunes més interessants de Catalunya, conseqüència de l’entorn, però també de l’activitat humana. «La Serra de Montsant i, per extensió, el municipi de la Morera, té una situació privilegiada —ruta de pas migratori— i un clima variat que permeten el desenvolupament d’una fauna a cavall entre ambients centreeuropeus humits i ambients nordafricans secs. La complexa orografia, la baixa densitat, la nul·la industrialització, i d’altres factors sociològics i socioeconòmics, han permès la supervivència de moltes espècies que, en altres indrets, ja havien desaparegut en temps dels romans.»
Dels invertebrats als mamífers, la guia divulga el coneixement de les espècies més significatives, presents al territori, reivindicant la protecció del terme pel seu valor excepcional i singular.
Quant a la història, també és en bona part la de la serralada, la dels dominis feudals de Bonrepòs i Escaladei, la cabdal importància de Cartoixa fins a la desamortització al segle xix, arribant al segle xx, quan la població va viure diferents episodis durant la Guerra Civil, amb l’estat major ubicat a Escaladei o l’evacuació de les tropes republicanes de Montsant en els darrers moments abans de l’ocupació franquista.
El llibre parla també del seu calendari festiu popular, de costums com l’anada al mas de Sant Blai i les danses ballades al so de corrandes, de la nit de Sant Joan i de l’aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, a cavall entre els termes municipals de la Morera i el terme parroquial d’Albarca. De l’antic ball de coques, a la plaça, i dels gegants i nans actuals. També fa referència a les festes a la Conreria, que conserven la pràctica tradicional del joc de bitlles.
Unes notes sobre algunes de les moltes excursions que es poden fer des del poble tanquen la publicació.
La Carxana digital 