La imatge de la portada d’enguany és gairebé històrica. Té vint-i-cinc anys i correspon al primer cop que tres persones amb el nom de Montsant es fotografiaven un 17 d’agost dalt a l’ermita. Les Montsants del món es podien comptar aleshores amb els dits d’una mà.
Els esdeveniments i els canvis socials en aquest darrer quart de segle han estat molts, fins i tot en l’àmbit més proper. Avui, l’aplec de Montsant reuneix centenars de persones i el nom, per bé que força minoritari, és present en diverses poblacions. I la fotografia ―avui costum inexcusable― reuneix dotzena, o més, de dones i xiquetes.
Han estat anys d’activitat intensa en la recerca i el coneixement del patrimoni cultural de la comarca —La Carxana n’és només una mostra— però també de la reivindicació de la comarca com a espai de vida, defensant-la de projectes d’industrialització eòlica que haurien malmès el seu futur; d’embranzida de la producció vinícola de qualitat, de recerca d’un desenvolupament econòmic sostenible en un territori que té en el paisatge un valor singular i que vol ser reconegut com a patrimoni de la humanitat. De reivindicació de la gestió pública i equilibrada de l’aigua d’un riu, el Siurana, necessària per a qualsevol projecte de futur…
Amb fites tan importants com la creació del Parc Natural de la Serra de Montsant, i pèrdues tan doloroses com la de la Neus Miró, directora del Parc i, sobretot, persona que hi va creure, que va apostar, infatigablement i amb recursos a cops ben limitats, per posar en valor i dinamitzar tot el potencial de la serra de Montsant, des de la conservació del medi fins al coneixement del patrimoni, la difusió i la reflexió sobre el futur. La petjada de la Neus no s’esborrarà i la seva presència continuarà viva no només en el record, sinó en tants projectes que un dia vam parlar i que haurem d’intentar treure endavant els que hi som. Així doncs, continuem.
En aquest número de la Carxana hi trobareu articles sobre els costums festius vinculats al foc, les falles hivernals d’espígol per anar a esperar els Reis d’Orient, i sobre l’Arbre de Maig, una pràctica molt antiga que ha estat present arreu de la geografia europea —també a Albarca, Ulldemolins o Cornudella— i que es conserva en poblacions del Priorat, com la Vilella Baixa, i de les comarques veïnes. Una carta de 1358 de l’infant Pere d’Aragó, llegida a Cornudella, ens aporta informació sobre els cognoms que eren presents a la vila al segle XIV. La revista també es fa ressò de la reivindicació d’una gestió pública, transparent i sostenible de l’aigua del riu de Siurana. «Volem lo riu Siurana viu».
La Carxana es pot trobar, a més d’Albarca, als establiments de Cornudella i Ulldemolins que s’anuncien a la revista.
La Carxana digital 