Festa Major a Albarca

Ha passat la Festa Major de 2018, el moment en què a mig agost, el poble recupera per uns dies part de la vitalitat que havia tingut en el passat. Una festa a l’entorn de la Mare de Déu d’agost que va començar el diumenge abans amb la presència de la colla gegantera d’Alforja que va acompanyar els nanos d’Albarca i que també va fer ballar la geganta de Cornudella, després d’anys que no ho feia. La diada també va comptar amb la participació dels Brivalls de Cornudella, que van fer un assaig públic davant de l’església i van aixecar els seus pilars. I amb l’acompanyament musical de les respectives colles de grallers.

Entre el 12 i el 15 d’agost van tenir lloc dos concerts, un a l’interior de l’església a càrrec de Gerard Marsal i un altres, a la plaça, amb el grup Folkatr3s. I, com és tradicional, es va jugar a bitlles el dia 15 a la tarda.

L’Aplec de Montsant, a l’ermita de la Mare de Déu, dalt de la serralada, es celebra el 17 d’agost pel fet que era el darrer dia de la festa d’Albarca. En l’actualitat, continua amb la participació del veïnat d’Ulldemolins, la Morera, Cornudella i altres poblacions. A més de l’ofici a l’ermita, on es canten els goigs —en dues versions, la tradicional i una altre de composició recent— un costum que ha arrelat és la trobada de noies i xiquetes que porten el nom de Montsant.

Gegants d’Alforja

Nanos d’Albarca

Brivalls de Cornudella

La geganta de Cornudella

Folkatr3s

Tirada de bitlles

Participants i espectadors després de les bitlles

Onze Montsants a l’ermita

La Montsant més jove… i la més gran

Aquestes són algunes fotografies de la festa, amb la foto col·lectiva de la tarda del 15 d’agost, i la no menys tradicional fotografia de les Montsants a la porta de l’ermita. Una pràctica que, com recordàvem en el número de l’any passat de la revista, va començar el 1992. Enguany eren onze, de la més gran a la més jove…

La Carxana 23, estiu de 2018

La fotografia de la portada de la revista d’enguany, en paper, ens mostra un detall de la façana de l’ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins, amb el campanar de cadireta d’on penja una campana. I és que enguany es commemoren els 500 anys del naixement de Jaume Amigó, ulldemolinenc, impulsor de les primeres obres renaixentistes de Catalunya, com ara l’església de la població o aquesta ermita, anomenada la catedral de Montsant, que segueix la mateixa línia arquitectònica.

Alhora, però, la campana —la part superior d’un obús reaprofitat— ens recorda un altre aniversari: el pas del front de la darrera Guerra Civil pels pobles de Montsant, entre finals de desembre de 1938 i els primers dies de gener de 1939, ara fa vuitanta anys. Aquella fou una guerra, la primera a Europa, en què l’ús de l’aviació fou determinant.

La revista d’aquest any ens parla dels bombardeigs que van patir diverses poblacions de Montsant —entre altres, Albarca i Cornudella, però sobretot Ulldemolins— i de les seves conseqüències de mort i destrucció. I de molta por, de persones refugiades en coves i masos, de marxar a peu cap a no se sap ben bé on… I convé fer memòria perquè, de persones refugiades, avui n’hi ha moltes. I molt properes.