El fons etnogràfic d’Albarca al Museu de Reus

El paper de Salvador Vilaseca i Anguera (1896-1975) en la generació del fons de l’actual Museu de Reus fou cabdal, no només pel que fa a la col·lecció de Prehistòria, camp en el qual destacà com a investigador —la seu del museu al raval de Santa Anna de Reus porta el seu nom—, sinó també en l’àmbit del patrimoni etnològic. En una visió el més exhaustiva possible del passat de la ciutat i el seu entorn comarcal, Vilaseca volgué aplegar els testimonis d’una societat preindustrial que desapareixia: eines i estris, objectes de l’activitat agrícola, ramadera o de producció artesanal.

Amb aquest objectiu, les col·leccions del museu reusenc es basteixen a partir d’objectes aplegats a la pròpia ciutat, però també en altres poblacions del Baix Camp o del Priorat, sobretot.

Pastera procedent d’Albarca, MR778. Foto: Francesc Fernàndez

La dedicació de Salvador Vilaseca a la comarca del Priorat fou intensa. Com explica Jaume Massó a «Salvador Vilaseca i el Priorat», a La Carxana, 3 (1997):

«Al llarg de més de cinquanta anys, Salvador Vilaseca va explorar pràcticament tot el territori prioratí. Hom pot trobar esmentats, efectivament, tots i cada un dels pobles de la comarca en la seva densa i extensa bibliografia arqueològica, farcida de dades, notes i observacions puntuals, però també d’anàlisis i conclusions generals sobre els diversos poblaments primitius del Priorat […]. Molts dels indrets localitzats i excavats abans de la guerra van ser reestudiats i publicats per Vilaseca després de 1939. Els articles i llibres sobre materials o estacions del Priorat es multipliquen a partir de 1941, tot coincidint amb el seu nomenament com a comissari provincial d’excavacions.»

Alhora que estudiava els jaciments arqueològics, Vilaseca aprofità els seus contactes per a reunir objectes força més propers en el temps però prou interessants per a conèixer les formes de vida d’un passat més o menys llunyà. En aquest àmbit, cal recordar també el treball de Ramon Violant i Simorra en la preparació de l’obra, impulsada per l’Associació d’Estudis Reusencs, Etnografia de Reus i la seva comarca.

En aquest context, pot sorprendre que una població tan petita com Albarca —nucli agregat des de feia anys a Cornudella de Montsant— es trobi força representada a les col·leccions del Museu de Reus. Ans al contrari, el procés de despoblament que va patir Albarca després de la Guerra Civil, amb l’abandonament de cases que van acabar finalment enrunades —o van desaparèixer totalment perquè els propietaris es van vendre les pedres com a recurs final—, de ben segur va facilitar l’obtenció de peces, des d’estris domèstics o mobiliari fins a premses de vi d’un volum considerable.

Salvador Vilaseca va realitzar diverses campanyes de recerca a la zona. Recordem, a tall d’exemple, que el juliol de 1945, tornant cap a Albarca, acompanyat de Josep Anglès, de cal Tano, va descobrir la necròpoli de les Obagues, on es van trobar, en aquell moment, catorze urnes funeràries.

L’estiu de 1997, el número abans esmentat de la revista La Carxana publicà un article sobre el fons etnogràfic del museu —aleshores, amb la denominació de Museu Comarcal— i una relació de les peces identificades com a procedents del poble.

Al següent enllaç podeu consultar l’article en pdf:

Núria Llurba i Salvador Palomar, «El fons etnogràfic d’Albarca al Museu Comarcal de Reus», a La Carxana, núm. 3 (1997)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s