La construcció de l’antiga font d’Albarca, amb el dipòsit que recull l’aigua que baixa de Montsant, és conseqüència d’una epidèmia: la de còlera de 1885. Una inscripció en un carreu ho deixa clar, fou acabada el 1886.
Fins aleshores, el veïnat es nodria de les cisternes i de la bassa, ubicada al mig del poble, on sovint abeuraven també animals, una pràctica molt comuna en moltes poblacions rurals en el passat.
A la segona meitat del segle XIX, les condicions sanitàries de la població afavorien la propagació de malalties infeccioses que aliments bàsics com la llet o, sobretot, l’aigua podien transmetre.
La font es troba ubicada a uns centenars de metres del poble –on comença el Parc Natural de Montsant– i anar-hi pot ser una agradable passejada, al sol de l’hivern o al capvespre, quan fa calor, a l’estiu.
Avui ja no fa servei, l’aigua a Albarca arriba des de l’altre costat de la vall, de la serra de la Gritella.Sovint, a l’estiu, el dipòsit s’estroncava i als habitants d’Albarca els hi calia anar a buscar encara l’aigua més lluny, a la font del Teix, en el barranc on es forma el curs d’aigua que, junt amb el riu de Prades, forma el riu de Montsant.
Però hi ha dies, quan la pluja ha estat abundant, que vessa i omple els dos petits rentadors excavats a la roca.
La Carxana digital 