La necròpolis de les Obagues de Montsant

A l’article anterior feia referència a l’excavació d’una necròpolis propera al camí d’Ulldemolins a Albarca, descoberta el 1945. Salvador Vilaseca va publicar els resultats de la seva investigació, el 1947: «El campo de urnas de les Obagues del Montsant», a l’Archivo Español de Arqueología. Tomo XX (Madrid: Instituto Diego Velázquez, 1947).

Les urnes funeràries recuperades es conserven en l’actualitat al Museu de Reus, tal com explica aquest article de Jaume Massó i Carballido.

Una intervenció arqueològica de salvament, el 2013, a càrrec de Núria Rafel (Universitat de Lleida), va possibilitar la troballa de tres nous enterraments, obrint noves perspectives de recerca.

Núria Rafel i Fontanals, Paz Balaguer i Natàlia Salazar, «La necròpolis de les Obagues (Ulldemolins, Priorat, Tarragona) reconsiderada. A propòsit d’una intervenció de salvament», a Revista d’Arqueologia de Ponent, 25 (2015)

El fons etnogràfic d’Albarca al Museu de Reus

El paper de Salvador Vilaseca i Anguera (1896-1975) en la generació del fons de l’actual Museu de Reus fou cabdal, no només pel que fa a la col·lecció de Prehistòria, camp en el qual destacà com a investigador —la seu del museu al raval de Santa Anna de Reus porta el seu nom—, sinó també en l’àmbit del patrimoni etnològic. En una visió el més exhaustiva possible del passat de la ciutat i el seu entorn comarcal, Vilaseca volgué aplegar els testimonis d’una societat preindustrial que desapareixia: eines i estris, objectes de l’activitat agrícola, ramadera o de producció artesanal.

Amb aquest objectiu, les col·leccions del museu reusenc es basteixen a partir d’objectes aplegats a la pròpia ciutat, però també en altres poblacions del Baix Camp o del Priorat, sobretot.

Pastera procedent d’Albarca, MR778. Foto: Francesc Fernàndez

La dedicació de Salvador Vilaseca a la comarca del Priorat fou intensa. Com explica Jaume Massó a «Salvador Vilaseca i el Priorat», a La Carxana, 3 (1997):

«Al llarg de més de cinquanta anys, Salvador Vilaseca va explorar pràcticament tot el territori prioratí. Hom pot trobar esmentats, efectivament, tots i cada un dels pobles de la comarca en la seva densa i extensa bibliografia arqueològica, farcida de dades, notes i observacions puntuals, però també d’anàlisis i conclusions generals sobre els diversos poblaments primitius del Priorat […]. Molts dels indrets localitzats i excavats abans de la guerra van ser reestudiats i publicats per Vilaseca després de 1939. Els articles i llibres sobre materials o estacions del Priorat es multipliquen a partir de 1941, tot coincidint amb el seu nomenament com a comissari provincial d’excavacions.»

Alhora que estudiava els jaciments arqueològics, Vilaseca aprofità els seus contactes per a reunir objectes força més propers en el temps però prou interessants per a conèixer les formes de vida d’un passat més o menys llunyà. En aquest àmbit, cal recordar també el treball de Ramon Violant i Simorra en la preparació de l’obra, impulsada per l’Associació d’Estudis Reusencs, Etnografia de Reus i la seva comarca.

En aquest context, pot sorprendre que una població tan petita com Albarca —nucli agregat des de feia anys a Cornudella de Montsant— es trobi força representada a les col·leccions del Museu de Reus. Ans al contrari, el procés de despoblament que va patir Albarca després de la Guerra Civil, amb l’abandonament de cases que van acabar finalment enrunades —o van desaparèixer totalment perquè els propietaris es van vendre les pedres com a recurs final—, de ben segur va facilitar l’obtenció de peces, des d’estris domèstics o mobiliari fins a premses de vi d’un volum considerable.

Salvador Vilaseca va realitzar diverses campanyes de recerca a la zona. Recordem, a tall d’exemple, que el juliol de 1945, tornant cap a Albarca, acompanyat de Josep Anglès, de cal Tano, va descobrir la necròpoli de les Obagues, on es van trobar, en aquell moment, catorze urnes funeràries.

L’estiu de 1997, el número abans esmentat de la revista La Carxana publicà un article sobre el fons etnogràfic del museu —aleshores, amb la denominació de Museu Comarcal— i una relació de les peces identificades com a procedents del poble.

Al següent enllaç podeu consultar l’article en pdf:

Núria Llurba i Salvador Palomar, «El fons etnogràfic d’Albarca al Museu Comarcal de Reus», a La Carxana, núm. 3 (1997)

La Carxana (22), estiu de 2017

carxana 22_w

La imatge de la portada d’enguany és gairebé històrica. Té vint-i-cinc anys i correspon al primer cop que tres persones amb el nom de Montsant es fotografiaven un 17 d’agost dalt a l’ermita. Les Montsants del món es podien comptar aleshores amb els dits d’una mà.

Els esdeveniments i els canvis socials en aquest darrer quart de segle han estat molts, fins i tot en l’àmbit més proper. Avui, l’aplec de Montsant reuneix centenars de persones i el nom, per bé que força minoritari, és present en diverses poblacions. I la fotografia ―avui costum inexcusable― reuneix dotzena, o més, de dones i xiquetes.

Han estat anys d’activitat intensa en la recerca i el coneixement del patrimoni cultural de la comarca —La Carxana n’és només una mostra— però també de la reivindicació de la comarca com a espai de vida, defensant-la de projectes d’industrialització eòlica que haurien malmès el seu futur; d’embranzida de la producció vinícola de qualitat, de recerca d’un desenvolupament econòmic sostenible en un territori que té en el paisatge un valor singular i que vol ser reconegut com a patrimoni de la humanitat. De reivindicació de la gestió pública i equilibrada de l’aigua d’un riu, el Siurana, necessària per a qualsevol projecte de futur…

Amb fites tan importants com la creació del Parc Natural de la Serra de Montsant, i pèrdues tan doloroses com la de la Neus Miró, directora del Parc i, sobretot, persona que hi va creure, que va apostar, infatigablement i amb recursos a cops ben limitats, per posar en valor i dinamitzar tot el potencial de la serra de Montsant, des de la conservació del medi fins al coneixement del patrimoni, la difusió i la reflexió sobre el futur. La petjada de la Neus no s’esborrarà i la seva presència continuarà viva no només en el record, sinó en tants projectes que un dia vam parlar i que haurem d’intentar treure endavant els que hi som. Així doncs, continuem.

En aquest número de la Carxana hi trobareu articles sobre els costums festius vinculats al foc, les falles hivernals d’espígol per anar a esperar els Reis d’Orient, i sobre l’Arbre de Maig, una pràctica molt antiga que ha estat present arreu de la geografia europea —també a Albarca, Ulldemolins o Cornudella— i que es conserva en poblacions del Priorat, com la Vilella Baixa, i de les comarques veïnes. Una carta de 1358 de l’infant Pere d’Aragó, llegida a Cornudella, ens aporta informació sobre els cognoms que eren presents a la vila al segle XIV. La revista també es fa ressò de la reivindicació d’una gestió pública, transparent i sostenible de l’aigua del riu de Siurana. «Volem lo riu Siurana viu».

La Carxana es pot trobar, a més d’Albarca, als establiments de Cornudella i Ulldemolins que s’anuncien a la revista.

 

Presentació del nou llibre d’Ezequiel Gort

El dissabte 15 d’abril s’ha presentat, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, el tercer volum de la col·lecció Els llibres de la Carxana, obra d’Ezequiel Gort i dedicat al monestir cistercenc femení de Santa Maria de Bonrepòs. Aquesta comunitat, ubicada on ara hi ha el mas de Sant Blai, al terme de la Morera de Montsant, va desaparèixer al segle XV.

ezequielgort

Amb aquest treball, Ezequiel Gort aprofundeix en l’estudi del territori de Montsant en temps medievals. L’estudi de la documentació situa en el terreny de la llegenda alguns fets, com la suposada primera ubicació de la comunitat monàstica dalt de la serra de Montsant i documenta aspectes ben poc coneguts de la història d’aquest establiment, molts cops només esmentat pel fet que la reina Margarida de Prades en fou abadessa.

Tal com va comentar Salvador Paloma, aquesta publicació completa —que no tanca— un seguit de treballs dedicats als temps medievals, i la col·lecció té previst continuar amb la publicació d’estudis sobre altres períodes de la història o sobre el patrimoni etnològic de la serra de Montsant i els pobles del seu entorn.

20170415cornudella

A l’igual que els altres llibres de la col·lecció, Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant (Ed. Migdia) es pot trobar o demanar a totes les llibreries.

Bonrepòs, un monestir femení a Montsant

Aquest mes d’abril, la col·lecció «Els llibres de la Carxana», editada per Migdia Serveis culturals, afegeix un nou títol: Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant, obra d’Ezequiel Gort Juanpere.

Amb la mateixa voluntat de donar a conèixer la història dels pobles de la serra de Montsant que motiva des de fa més de vint anys la publicació de la revista, que surt cada agost, aquest nou treball d’Ezequiel Gort —autor també dels estudis ja publicats sobre la presència del catarisme a Montsant o la Cartoixa d’Escaladei—  ens apropa a un poc conegut monestir cistercenc femení que va tenir bona part de la serralada fins a la seva desaparició.

masdesantblai
Els cartoixans van bastir el mas de Sant Blai on hi havia l’antic monestir de Bonrepòs

Dins el moviment d’expansió del monaquisme femení cistercenc a la Catalunya Nova cap al voltant del 1200, al peu de Montsant es formà una nova casa, la de Santa Maria de Bonrepòs, a l’actual terme de la Morera de Montsant. La nova comunitat cistercenca, filla de Santa Maria de Vallbona, va ser fundada cap al 1210 a partir d’un eremitori anterior. Era doncs una fundació que enllaçava amb tota la tradició eremítica que envoltava de feia anys la serra de Montsant i que, a partir d’aquest moment, es transformava en una comunitat femenina.

Molt proper seu, al mateix temps i dins l’actual terme de la Morera de Monsant, es bastia un altre monestir, en aquest cas cartoixà, el de Santa Maria d’Escaladei, fundat inicialment a Poboleda. La presència de dos monestirs tan propers li va portar molts problemes de veïnatge al llarg de tota la seva existència.

Bonrepòs perseverà fins a mitjan segle XV, quan la comunitat va desaparèixer, víctima, com tantes altres cases monacals femenines, dels efectes de la crisi de llarga durada que planava sobre el país des de mitjan segle anterior, a partir dels efectes catastròfics de la pesta negra. El seu territori passa a mans d’Escaladei.

coberta llibre carxana 3 (bonrepos)

La presentació del llibre tindrà lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, el proper dissabte 15 d’abril, a les 7 de la tarda, amb la participació d’Ezequiel Gort i de Salvador Palomar.

 

Brivalls i Xiquets a Poboleda

Després de tenir el quatre de set a tocar durant la passada Festa Major, els Brivalls de Cornudella l’han descarregat en l’actuació que aquest dissabte han fet a Poboleda amb motiu de la divuitena edició de la Festa del Vi i la Verema a l’Antiga.

Els actes  havien començat al matí amb la verema a l’antiga amb els carros i la premsada del raïm a la carretera. Durant el dia hi hagué degustació de vins de la DOQ Priorat, mercat d’artesania, àpats i, a la nit, correfoc amb el Drac de Poboleda.

L’exhibició castellera al pla de l’Església ha comptat amb els Xiquets de Reus i els Brivalls de Cornudella. Els Brivalls han descarregat el cinc de sis, el quatre de set i el dos de sis, acabant amb el pilar de cinc, també descarregat. Els Xiquets de Reus han començat descarregant un quatre de set net, per continuar amb un dos de set i un cinc de set, acabant amb un pilar de cinc i dos pilars de quatre.

La Carxana, 21 (estiu 2016)

carxana21

Un any més, coincidint amb la Festa Major d’agost, s’ha presentat un nou número de la revista en paper. A l’edició d’enguany hi trobareu aquests articles:

Albarca, entre voluntats i dèries
Montsant Fonts i Salvador Palomar. El foc a la cultura popular (1): del cel i de l’infern
Ezequiel Gort, Una venda de drets per necessitat, a Albarca, el 1729.
La carretera d’Albarca, una mica d’història
CDPM / Carrutxa, Trenta-tres anys de recerca i divulgació del patrimoni del Priorat

Com sempre, la revista es distribueix gratuïtament als socis de l’Associació de Veïns “El Montsant” d’Albarca i a tothom que s’apropa aquests dies a la població. També es pot trobar a diferents establiments de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i a la llibreria Gaudí de Reus.

Concert a Sant Joan del Codolar

L’ermita de Sant Joan del Codolar de Cornudella ha estat, aquest diumenge 28,  l’indret escollit per al concert del Quintet Montsant, format per Marta Cardona i Albert Carbonell als violins, Quim Badia a la viola, Oriol Aymat al violoncel i Pere Olivé a la percussió.Montserrat Domingo, ermitana de Sant Joan, ha presentat l’acte.

 

L’ubicació al peu de Montsant i una tarda de calma, sense gens de vent —i el fet de celebrar-se al davant de la capella que aportava sonoritat,  ha propiciat un entorn magnífic per a escoltar  l’excel·lent treball d’aquests músics, que han interpretat obres a cavall entre la tradició i la contemporaneïtat, de diferents autors. Una experiència que ha estat viscut amb intensitat pel nombrós públic que s’ha concentrat a la plaça de l’ermita.

Festa Major a Cornudella

Aquest divendres 19, amb el pregó a càrrec de Núria Rafel, va començar la Festa Major de Cornudella. Núria Rafel, arqueòloga i, en l’actualitat, professora de Prehistòria a la Universitat de Lleida, encapçala l’equip que està excavant a la mina de la Turquesa, al mas de les Moreres, al terme de Cornudella. Tot parlant de la importància de la mineria en temps prehistòrics al Priorat —amb jaciments a Bellmunt, Ulldemolins o Cornudella, per exemple— Núria Rafel va insistir en la necessitat del coneixement del passat com a part d’una memòria que ens fa persones i d’una memòria col·lectiva que ens defineix com a comunitat. A la mina de la Turquesa s’han fet dues campanyes d’excavació, localitzant un pou i les restes del que probablement en foren d’altres, a més de diversos estris com pics fets de pedra.

 

Tot seguit, els Brivalls de Cornudella van portar un pilar al balcó de la Casa de la Vila i, després, en van aixecar un altra de salutació al públic. Més tard va començar el correfoc a càrrec de la colla de diables Voramar del Serrallo, que van oferir un bon espectacle de foc.

Entre els actes més vinculats a la cultura tradicional cal esmentar el ball vermut del dissabte 20, amb la Cobla Mínima, que va oferir entre altre peces, un considerable repertori de jotes de la comarca, començant per la de Cornudella. Ballar la jota al carrer, després dels diversos tallers que s’han realitzat a la població, ja forma part de la festa a Cornudella i, significativament, l’aplec sardanista que va tenir lloc el passat 14 d’agost va incloure, a la mitja part, una ballada de jotes interpretades per la cobla Cossetània. El mateix dissabte a la tarda va tenir lloc la tirada de bitlles.

Festa Major d’Albarca 2016

Albarca ha celebrat la seva petita Festa Major —tant petita com un poble que, a l’agost, compta amb una dotzena de cases obertes— al voltant del quinze d’agost, diada de major concentració festiva del país, a l’estiu.

La festa comença el dissabte 13, amb un concert d’arpa a l’església i, tot seguit, s’anà a l’antiga font del poble, que ha estat arranjada pel Parc natural de Montsant, on es va fer una xocolatada.

El diumenge 14, la celebració de l’arranjament de la carretera d’accès a la població, va comptar com a fet destacat amb la presència dels Brivalls de Cornudella. La colla, en la seva etapa anterior, havia participat en la que fou la primera Festa Major de la població en molts anys, el 1984.  Els Brivalls van aixecar dos pilars de quatre i van fer diverses proves amb estructures de cinc.

També es van plantar els gegants de Cornudella —sense ballar per manca de portadors— i va sortir un dels nanos del poble.

20160814carxana

A la tarda, es va presentar el número 21 de la revista. El treball de recerca que Carrutxa està fent a l’entorn del foc a la cultura popular va motivar la conferència de Salvador Palomar, El foc del cel i de l’infern sobre les creences relacionades amb el llamp, el diable o els personatges llegendaris que apareixen voltats de flames, com el comte Arnau. Al vespre, es va fer un concert de rock al carrer de la Plaça.

L’endemà dilluns, després de l’ofici, s’havia anunciat la sortida dels nanos del poble, que no es va fer i, a continuació, va tenir lloc la tradicional assemblea de l’associació d’Albarca.

A la tarda, es va fer la tirada de bitlles, l’acte que més continuïtat ha tingut des de la recuperació de la festa i que, en l’actualitat, compta amb la participació de jugadors i jugadores de Cornudella.

El dimecres 17 va tenir lloc l’aplec a Montsant, una celebració que té els seus orígens en la Festa Major d’Albarca —era el tercer dia de la festa, després dels dedicats a la Mare de Déu i a sant Roc, que ara ja no se celebra— però que, des de fa anys, concentra nombroses persones d’Ulldemolins, la Morera i Cornudella. I també de les noies i xiquetes que porten el nom de Montsant que, enguany, passaven de la dotzena.

20160817montsant