La font d’Albarca

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La construcció de l’antiga font d’Albarca, amb el dipòsit que recull l’aigua que baixa de Montsant, és conseqüència d’una epidèmia: la de còlera de 1885. Una inscripció en un carreu ho deixa clar, fou acabada el 1886.

Fins aleshores, el veïnat es nodria de les cisternes i de la bassa, ubicada al mig del poble, on sovint abeuraven també animals, una pràctica molt comuna en moltes poblacions rurals en el passat.

data1886

A la segona meitat del segle XIX, les condicions sanitàries de la població afavorien la propagació de malalties infeccioses que aliments bàsics com la llet o, sobretot, l’aigua podien transmetre.

La font es troba ubicada a uns centenars de metres del poble –on comença el Parc Natural de Montsant– i anar-hi pot ser una agradable passejada, al sol de l’hivern o al capvespre, quan fa calor, a l’estiu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Avui ja no fa servei, l’aigua a Albarca arriba des de l’altre costat de la vall, de la serra de la Gritella.Sovint, a l’estiu, el dipòsit s’estroncava i als habitants d’Albarca els hi calia anar a buscar encara l’aigua més lluny, a la font del Teix, en el barranc on es forma el curs d’aigua que, junt amb el riu de Prades, forma el riu de Montsant.

Però hi ha dies, quan la pluja ha estat abundant, que vessa i omple els dos petits rentadors excavats a la roca.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La necròpolis de les Obagues de Montsant

A l’article anterior feia referència a l’excavació d’una necròpolis propera al camí d’Ulldemolins a Albarca, descoberta el 1945. Salvador Vilaseca va publicar els resultats de la seva investigació, el 1947: «El campo de urnas de les Obagues del Montsant», a l’Archivo Español de Arqueología. Tomo XX (Madrid: Instituto Diego Velázquez, 1947).

Les urnes funeràries recuperades es conserven en l’actualitat al Museu de Reus, tal com explica aquest article de Jaume Massó i Carballido.

Una intervenció arqueològica de salvament, el 2013, a càrrec de Núria Rafel (Universitat de Lleida), va possibilitar la troballa de tres nous enterraments, obrint noves perspectives de recerca.

Núria Rafel i Fontanals, Paz Balaguer i Natàlia Salazar, «La necròpolis de les Obagues (Ulldemolins, Priorat, Tarragona) reconsiderada. A propòsit d’una intervenció de salvament», a Revista d’Arqueologia de Ponent, 25 (2015)

El fons etnogràfic d’Albarca al Museu de Reus

El paper de Salvador Vilaseca i Anguera (1896-1975) en la generació del fons de l’actual Museu de Reus fou cabdal, no només pel que fa a la col·lecció de Prehistòria, camp en el qual destacà com a investigador —la seu del museu al raval de Santa Anna de Reus porta el seu nom—, sinó també en l’àmbit del patrimoni etnològic. En una visió el més exhaustiva possible del passat de la ciutat i el seu entorn comarcal, Vilaseca volgué aplegar els testimonis d’una societat preindustrial que desapareixia: eines i estris, objectes de l’activitat agrícola, ramadera o de producció artesanal.

Amb aquest objectiu, les col·leccions del museu reusenc es basteixen a partir d’objectes aplegats a la pròpia ciutat, però també en altres poblacions del Baix Camp o del Priorat, sobretot.

Pastera procedent d’Albarca, MR778. Foto: Francesc Fernàndez

La dedicació de Salvador Vilaseca a la comarca del Priorat fou intensa. Com explica Jaume Massó a «Salvador Vilaseca i el Priorat», a La Carxana, 3 (1997):

«Al llarg de més de cinquanta anys, Salvador Vilaseca va explorar pràcticament tot el territori prioratí. Hom pot trobar esmentats, efectivament, tots i cada un dels pobles de la comarca en la seva densa i extensa bibliografia arqueològica, farcida de dades, notes i observacions puntuals, però també d’anàlisis i conclusions generals sobre els diversos poblaments primitius del Priorat […]. Molts dels indrets localitzats i excavats abans de la guerra van ser reestudiats i publicats per Vilaseca després de 1939. Els articles i llibres sobre materials o estacions del Priorat es multipliquen a partir de 1941, tot coincidint amb el seu nomenament com a comissari provincial d’excavacions.»

Alhora que estudiava els jaciments arqueològics, Vilaseca aprofità els seus contactes per a reunir objectes força més propers en el temps però prou interessants per a conèixer les formes de vida d’un passat més o menys llunyà. En aquest àmbit, cal recordar també el treball de Ramon Violant i Simorra en la preparació de l’obra, impulsada per l’Associació d’Estudis Reusencs, Etnografia de Reus i la seva comarca.

En aquest context, pot sorprendre que una població tan petita com Albarca —nucli agregat des de feia anys a Cornudella de Montsant— es trobi força representada a les col·leccions del Museu de Reus. Ans al contrari, el procés de despoblament que va patir Albarca després de la Guerra Civil, amb l’abandonament de cases que van acabar finalment enrunades —o van desaparèixer totalment perquè els propietaris es van vendre les pedres com a recurs final—, de ben segur va facilitar l’obtenció de peces, des d’estris domèstics o mobiliari fins a premses de vi d’un volum considerable.

Salvador Vilaseca va realitzar diverses campanyes de recerca a la zona. Recordem, a tall d’exemple, que el juliol de 1945, tornant cap a Albarca, acompanyat de Josep Anglès, de cal Tano, va descobrir la necròpoli de les Obagues, on es van trobar, en aquell moment, catorze urnes funeràries.

L’estiu de 1997, el número abans esmentat de la revista La Carxana publicà un article sobre el fons etnogràfic del museu —aleshores, amb la denominació de Museu Comarcal— i una relació de les peces identificades com a procedents del poble.

Al següent enllaç podeu consultar l’article en pdf:

Núria Llurba i Salvador Palomar, «El fons etnogràfic d’Albarca al Museu Comarcal de Reus», a La Carxana, núm. 3 (1997)

La Guerra Civil a Montsant

Per segon any consecutiu, la revista en paper —núm. 24, estiu de 2019— té com a tema principal el pas del front per Montsant. Enguany hi trobareu l’article de Salvador Palomar, Els morts oblidats. La batalla de Montsant sobre els combats que es van viure a l’entorn del massís, l’ocupació dels pobles… (desembre de 1938- gener de 1939). I també el de Montserrat Flores i Salvador Palomar, Els hospitals de guerra a Montsant i de Neus Jansà, Refugiats als masos de Cornudella. L’any passat, la revista es va dedicar als bombardeigs que van patir aquestes poblacions prioratines des de l’inici de la Batalla de l’Ebre fins a la campanya de Catalunya.

A banda, hi trobareu un article d’Ezequiel Gort, El castell de Siurana després de la reina mora, que sintetitza la conferència que va pronunciar a l’església de Siurana, el passat 14 d’agost, dins el cicle d’activitats programades conjuntament per Carrutxa i el Parc Natural de la Serra de Montsant. El pas del front de guerra per Montsant també ha estat objecte de diverses conferències, enguany a la Morera de Montsant i Ulldemolins.

La revista es distribueix gratuitament a Albarca, Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Reus, als establiments col·laboradors. L’edició en paper del núm. 24 es troba pràcticament exhaurida. Si us interessa llegir l’article sobre els bombardeigs, el podeu descarregar o visualitzar aquí:

bombesmontsant

Bonrepòs, un monestir femení a Montsant

Aquest mes d’abril, la col·lecció «Els llibres de la Carxana», editada per Migdia Serveis culturals, afegeix un nou títol: Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant, obra d’Ezequiel Gort Juanpere.

Amb la mateixa voluntat de donar a conèixer la història dels pobles de la serra de Montsant que motiva des de fa més de vint anys la publicació de la revista, que surt cada agost, aquest nou treball d’Ezequiel Gort —autor també dels estudis ja publicats sobre la presència del catarisme a Montsant o la Cartoixa d’Escaladei—  ens apropa a un poc conegut monestir cistercenc femení que va tenir bona part de la serralada fins a la seva desaparició.

masdesantblai
Els cartoixans van bastir el mas de Sant Blai on hi havia l’antic monestir de Bonrepòs

Dins el moviment d’expansió del monaquisme femení cistercenc a la Catalunya Nova cap al voltant del 1200, al peu de Montsant es formà una nova casa, la de Santa Maria de Bonrepòs, a l’actual terme de la Morera de Montsant. La nova comunitat cistercenca, filla de Santa Maria de Vallbona, va ser fundada cap al 1210 a partir d’un eremitori anterior. Era doncs una fundació que enllaçava amb tota la tradició eremítica que envoltava de feia anys la serra de Montsant i que, a partir d’aquest moment, es transformava en una comunitat femenina.

Molt proper seu, al mateix temps i dins l’actual terme de la Morera de Monsant, es bastia un altre monestir, en aquest cas cartoixà, el de Santa Maria d’Escaladei, fundat inicialment a Poboleda. La presència de dos monestirs tan propers li va portar molts problemes de veïnatge al llarg de tota la seva existència.

Bonrepòs perseverà fins a mitjan segle XV, quan la comunitat va desaparèixer, víctima, com tantes altres cases monacals femenines, dels efectes de la crisi de llarga durada que planava sobre el país des de mitjan segle anterior, a partir dels efectes catastròfics de la pesta negra. El seu territori passa a mans d’Escaladei.

coberta llibre carxana 3 (bonrepos)

La presentació del llibre tindrà lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, el proper dissabte 15 d’abril, a les 7 de la tarda, amb la participació d’Ezequiel Gort i de Salvador Palomar.

 

Presentació de La Carxana a Cornudella

Aquest dimarts, amb una sala d’actes de l’Ajuntament ben plena, Salvador Palomar ha presentat el vintè número de La Carxana, revista que des de 1995 s’edita a Albarca.

20150818carxana01

La xerrada ha començat amb un breu repàs a la trajectòria de la revista. A les persones que col·laboren amb els seu escrits, amb especial esment a Ezequiel Gort, als anunciants, a l’associació d’Albarca i a l’Ajuntament de Cornudella. També als temes que ha anat tractant la publicació: des de notícia dels objectes conservats del poble al museu de Reus, a l’ús i l’aprofitament de l’aigua en un nucli tant de secà com Albarca. També les sèries dedicades a les ermites del Priorat, amb Montserrat Solà, o a les festes populars dels pobles de Montsant –Sant Joan, Carnaval– i als costums festius, la pirotècnia, les cançons de pandero… també el número dedicat a la Guerra de Successió al Priorat i les Muntanyes de Prades, que va motivar un interès considerable.

Finalment ha esmentat que La Carxana «és una revista en paper que s’edita gràcies a la tecnologia digital» des d’Albarca –que el 1996 ja comptava amb una pàgina a la web– i s’imprimeix a Calaceit.

20150818carxana02

Quant als continguts d’aquest número, amb la portada en color per primera vegada, cal esmentar l’article dedicat al primer any dels Brivalls de Cornudella, amb un excel·lent balanç de resultats i de presència dels castells a la comarca, que ha anat a càrrec de Rafael Català. Ezequiel Gort ens apropa als primers moments del monestir de Bonrepòs i Pere Audi a un projecte de ferrocarril que havia de passar per Cornudella i que no s’arribà a realitzar. Laura Poblet, autora d’una recerca sobre les noies del Priorat que van anar a guanyar-se la vida a Reus com a minyones, publica un treball sobre la migració femenina entre el Priorat i Reus.

L’article de Salvador Palomar parla de l’epidèmia de còlera de 1885, que delmà la població d’Albarca, destacant el paper del metge cornudellenc Joaquim Ferrandis, en un moment en què, més enllà de les pregàries, la ciència mèdica proposava mesures efectives de lluita contra la malaltia. I la xerrada ha acabat amb una referència al vessant literri de Joaquim Ferrandis que va escriure una narració ambientada en temps medievals a Albarca i la va il·lustrar amb un dibuix de la població, el 1850.

La revista es distribueix de forma gratuïta a Albarca, Cornudella i Ulldemolins –als establiments col·laboradors– i també a la llibreria Gaudí de Reus.

 (Fotografies: Montsant Fonts)