Festa Major a Albarca
Ha passat la Festa Major de 2018, el moment en què a mig agost, el poble recupera per uns dies part de la vitalitat que havia tingut en el passat. Una festa a l’entorn de la Mare de Déu d’agost que va començar el diumenge abans amb la presència de la colla gegantera d’Alforja que va acompanyar els nanos d’Albarca i que també va fer ballar la geganta de Cornudella, després d’anys que no ho feia. La diada també va comptar amb la participació dels Brivalls de Cornudella, que van fer un assaig públic davant de l’església i van aixecar els seus pilars. I amb l’acompanyament musical de les respectives colles de grallers.
Entre el 12 i el 15 d’agost van tenir lloc dos concerts, un a l’interior de l’església a càrrec de Gerard Marsal i un altres, a la plaça, amb el grup Folkatr3s. I, com és tradicional, es va jugar a bitlles el dia 15 a la tarda.
L’Aplec de Montsant, a l’ermita de la Mare de Déu, dalt de la serralada, es celebra el 17 d’agost pel fet que era el darrer dia de la festa d’Albarca. En l’actualitat, continua amb la participació del veïnat d’Ulldemolins, la Morera, Cornudella i altres poblacions. A més de l’ofici a l’ermita, on es canten els goigs —en dues versions, la tradicional i una altre de composició recent— un costum que ha arrelat és la trobada de noies i xiquetes que porten el nom de Montsant.
Aquestes són algunes fotografies de la festa, amb la foto col·lectiva de la tarda del 15 d’agost, i la no menys tradicional fotografia de les Montsants a la porta de l’ermita. Una pràctica que, com recordàvem en el número de l’any passat de la revista, va començar el 1992. Enguany eren onze, de la més gran a la més jove…
La Carxana 23, estiu de 2018
La fotografia de la portada de la revista d’enguany, en paper, ens mostra un detall de la façana de l’ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins, amb el campanar de cadireta d’on penja una campana. I és que enguany es commemoren els 500 anys del naixement de Jaume Amigó, ulldemolinenc, impulsor de les primeres obres renaixentistes de Catalunya, com ara l’església de la població o aquesta ermita, anomenada la catedral de Montsant, que segueix la mateixa línia arquitectònica.
Alhora, però, la campana —la part superior d’un obús reaprofitat— ens recorda un altre aniversari: el pas del front de la darrera Guerra Civil pels pobles de Montsant, entre finals de desembre de 1938 i els primers dies de gener de 1939, ara fa vuitanta anys. Aquella fou una guerra, la primera a Europa, en què l’ús de l’aviació fou determinant.
La revista d’aquest any ens parla dels bombardeigs que van patir diverses poblacions de Montsant —entre altres, Albarca i Cornudella, però sobretot Ulldemolins— i de les seves conseqüències de mort i destrucció. I de molta por, de persones refugiades en coves i masos, de marxar a peu cap a no se sap ben bé on… I convé fer memòria perquè, de persones refugiades, avui n’hi ha moltes. I molt properes.
Dies de Festa Major
Com cada any, Albarca celebra la seva Festa Major d’estiu a l’entorn de la diada del 15 d’agost. Enguany, amb més activitats que van començar el cap de setmana anterior: ball popular amb Brunzit, el dissabte a la tarda i trobada dels nanos del poble, el gegantó d’Ulldemolins, amb la presència estàtica dels gegants de Cornudella, diumenge al matí. A la tarda, recital de poesia a l’església.
El dilluns a la tarda es va fer un concert de jazz i el dimarts, ofici al matí i tradicional tirada de bitlles a la tarda. El dimecres 17 se celebra l’Aplec de Montsant, on es troben dalt a l’ermita, persones procedents, d’Albarca, Ulldemolins, la Morera, Cornudella i altres poblacions.
La Festa Major l’organitza l’Associació “El Montsant” d’Albarca.
Guia de la Morera de Montsant
Isabel Mate, Joan Borrull, Ezequiel Gort i Salvador Palomar
Guia de la Morera de Montsant
Tarragona: Diputació; Institut Ramon Berenguer IV, 2017
Col·l. Els llibres de la Medusa; 11
Dins la renovada col·lecció de guies locals que publica la Diputació de Tarragona, es presenta —el dilluns 14 d’agost, a les 7 de la tarda, a l’Ajuntament— la dedicada a la Morera de Montsant, amb aportacions sobre el medi natural, a càrrec d’Isabel Mate i Joan Borrull, el medi humà, les activitats econòmiques, la història i la cultura popular, a càrrec d’Ezequiel Gort i Salvador Palomar.
Una visió de conjunt sobre una població situada al peu dels cingles de la serra Major de Montsant, a 743 metres d’alçada i amb un terme municipal força extens que abasta bona part de la serralada. Un fet que s’explica coneixent la història del territori i tenint en compte els dominis dels antics monestirs de Bonrepòs i Escaladei, la conreria del qual constitueix un nucli urbà del municipi.
El terme presenta el relleu més complex i accidentat de la comarca. La guia ens introdueix, doncs, a l’orografia, la geologia i la hidrografia del terme, al clima i als paisatges que el defineixen. S’afirma que la Morera de Montsant té la fortuna de comptar amb una de les faunes més interessants de Catalunya, conseqüència de l’entorn, però també de l’activitat humana. «La Serra de Montsant i, per extensió, el municipi de la Morera, té una situació privilegiada —ruta de pas migratori— i un clima variat que permeten el desenvolupament d’una fauna a cavall entre ambients centreeuropeus humits i ambients nordafricans secs. La complexa orografia, la baixa densitat, la nul·la industrialització, i d’altres factors sociològics i socioeconòmics, han permès la supervivència de moltes espècies que, en altres indrets, ja havien desaparegut en temps dels romans.»
Dels invertebrats als mamífers, la guia divulga el coneixement de les espècies més significatives, presents al territori, reivindicant la protecció del terme pel seu valor excepcional i singular.
Quant a la història, també és en bona part la de la serralada, la dels dominis feudals de Bonrepòs i Escaladei, la cabdal importància de Cartoixa fins a la desamortització al segle xix, arribant al segle xx, quan la població va viure diferents episodis durant la Guerra Civil, amb l’estat major ubicat a Escaladei o l’evacuació de les tropes republicanes de Montsant en els darrers moments abans de l’ocupació franquista.
El llibre parla també del seu calendari festiu popular, de costums com l’anada al mas de Sant Blai i les danses ballades al so de corrandes, de la nit de Sant Joan i de l’aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, a cavall entre els termes municipals de la Morera i el terme parroquial d’Albarca. De l’antic ball de coques, a la plaça, i dels gegants i nans actuals. També fa referència a les festes a la Conreria, que conserven la pràctica tradicional del joc de bitlles.
Unes notes sobre algunes de les moltes excursions que es poden fer des del poble tanquen la publicació.
Conferències a l’agost
El Parc Natural de Montsant organitza aquest agost un nou cicle de xerrades. Un any més, amb la col·laboració de Carrutxa, Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, el Parc proposa un seguit d’activitats per conèixer el patrimoni cultural de les poblacions de la serra de Montsant.
Des de la seva creació, el Parc ha entès que la conservació del patrimoni natural de Montsant havia d’integrar tots aquells valors culturals que s’hi vinculen. És per això, que cal conèixer quina i com ha estat la història i cultura dels pobles, i a partir d’aquí ser conscients de com aquesta ha deixat la seva empremta en el paisatge de Montsant.
Aquest estiu, el cicle de xerrades tractarà dues temàtiques principalment i són d’entrada lliure.
D’una banda, ens aproximarem a tot el ric patrimoni cultural associat al foc, i en concret, a aquells costums que s’hi associen i que han estat presents al Priorat. Aquest element, ha estat i és, absolutament vital en la nostra vida quotidiana, amb usos molt diversos i manifestacions ben diferents: denominacions, estris per a la seva obtenció i conservació, simbologia, creences, presència en rituals, festes, etc. I entre aquests costums, destaca el que es conserva a Margalef de Montsant, on el xiquets i xiquetes cremen torxes fetes d’espígol la nit de cada 5 de gener tot esperant l’arribada dels Reis d’Orient.
D’altra banda, i sota el títol “La formació medieval de Montsant” ens introduirem a com es van formar els pobles que rodegen la serra i com van evolucionar: des la seva població alt medieval i els musulmans, la conquesta cristina, les immigracions del segle XII-XIV, la incidència dels monestirs, la vida quotidiana baix medieval…
La Carxana (22), estiu de 2017
La imatge de la portada d’enguany és gairebé històrica. Té vint-i-cinc anys i correspon al primer cop que tres persones amb el nom de Montsant es fotografiaven un 17 d’agost dalt a l’ermita. Les Montsants del món es podien comptar aleshores amb els dits d’una mà.
Els esdeveniments i els canvis socials en aquest darrer quart de segle han estat molts, fins i tot en l’àmbit més proper. Avui, l’aplec de Montsant reuneix centenars de persones i el nom, per bé que força minoritari, és present en diverses poblacions. I la fotografia ―avui costum inexcusable― reuneix dotzena, o més, de dones i xiquetes.
Han estat anys d’activitat intensa en la recerca i el coneixement del patrimoni cultural de la comarca —La Carxana n’és només una mostra— però també de la reivindicació de la comarca com a espai de vida, defensant-la de projectes d’industrialització eòlica que haurien malmès el seu futur; d’embranzida de la producció vinícola de qualitat, de recerca d’un desenvolupament econòmic sostenible en un territori que té en el paisatge un valor singular i que vol ser reconegut com a patrimoni de la humanitat. De reivindicació de la gestió pública i equilibrada de l’aigua d’un riu, el Siurana, necessària per a qualsevol projecte de futur…
Amb fites tan importants com la creació del Parc Natural de la Serra de Montsant, i pèrdues tan doloroses com la de la Neus Miró, directora del Parc i, sobretot, persona que hi va creure, que va apostar, infatigablement i amb recursos a cops ben limitats, per posar en valor i dinamitzar tot el potencial de la serra de Montsant, des de la conservació del medi fins al coneixement del patrimoni, la difusió i la reflexió sobre el futur. La petjada de la Neus no s’esborrarà i la seva presència continuarà viva no només en el record, sinó en tants projectes que un dia vam parlar i que haurem d’intentar treure endavant els que hi som. Així doncs, continuem.
En aquest número de la Carxana hi trobareu articles sobre els costums festius vinculats al foc, les falles hivernals d’espígol per anar a esperar els Reis d’Orient, i sobre l’Arbre de Maig, una pràctica molt antiga que ha estat present arreu de la geografia europea —també a Albarca, Ulldemolins o Cornudella— i que es conserva en poblacions del Priorat, com la Vilella Baixa, i de les comarques veïnes. Una carta de 1358 de l’infant Pere d’Aragó, llegida a Cornudella, ens aporta informació sobre els cognoms que eren presents a la vila al segle XIV. La revista també es fa ressò de la reivindicació d’una gestió pública, transparent i sostenible de l’aigua del riu de Siurana. «Volem lo riu Siurana viu».
La Carxana es pot trobar, a més d’Albarca, als establiments de Cornudella i Ulldemolins que s’anuncien a la revista.
Festa Major 2017
La Festa Major d’enguany, organitzada per l’Associació d’Albarca «El Montsant» es celebrarà entre el 12 i el 17 d’agost. A més de la tradicional tirada de bitlles de la tarda del dia 15 o l’anada a l’aplec de Montsant, el 17, per aquest any s’anuncia un ball al carrer, amb el grup Brunzit, el dissabte 12 a 2/4 de 8 del vespre i un concert de jazz amb The FEOS experiencie, l’endemà a les 7 de la tarda. Hi haurà una trobada dels gegants i nanos de la rodalia (Albarca, Cornudella, Ulldemolins i la Morera), el matí del 15 d’agost. També es compta amb la presència dels Brivalls de Cornudella.
Manifest de la Plataforma pel Riu Siurana
El Riu Siurana està sec una bona part de l’any perquè els pobles de la seva conca no tenen dret (ni vot) en la presa de decisions sobre l’ús que es fa de l’aigua. Actualment, el dret d’explotació és de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, una entitat privada.
L’espoli de l’aigua al Priorat es remunta a l’any 1935, quan la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre atorgà a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (Baix Camp) una concessió d’aigua del riu Siurana (Priorat) que a la pràctica els dóna el control total de l’aigua del riu.
Un informe de l’ACA de juliol del 2016 sobre la distribució dels recursos de l’embassament de Siurana constata que, del total de l’aigua desembassada des de principis del 2013 fins a l’octubre del 2015, només el 5% correspon a l’aigua consumida per la comunitat de regants de Cornudella i els pobles i els regants del TOPOGRAPO (Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera), mentre que un 80% es transvasa a Riudecanyes i el 15% restant es l’aigua del cabal de manteniment.
A la nostra comarca la vitalitat del sistema hídric és determinant per a garantir la pervivència del nostre patrimoni natural, ric i divers, un patrimoni que ajuda a configurar el nostre paisatge agrícola cultural, que opta a ser reconegut per la UNESCO com a patrimoni mundial. El sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, una de les peces cabdals que sustenten la conservació de la biodiversitat al nostre país, destaca respecte a l’espai de «Riu Siurana i Planes del Priorat» com a molt significatius els recursos hídrics per a la recàrrega dels aqüífers, l’abastament d’aigua potable i el proveïment d’aigua per a reg.
Per altra banda, el «Pla Estratègic de Desenvolupament 2014-2020» del Consell Comarcal del Priorat destaca la manca de recursos hídrics com un dels principals problemes per al desenvolupament socioeconòmic de la comarca. La manca d’aigua limita el desenvolupament del sector agrícola i dels sectors industrials que se’n deriven, les indústries del vi, de l’oli i de la fruita seca, i posa en risc la diversitat del paisatge, imprescindible per al sector turístic.
La gestió dels recursos hídrics és cabdal per a garantir el desenvolupament sostenible del Priorat, una comarca que ha expressat des de tots els àmbits el seu compromís amb la conservació dels seus espais naturals. Aquest compromís és palès en el «Pla Estratègic comarcal de desenvolupament 2014-2020», «La carta del Paisatge del Priorat», «La candidatura Priorat – Montsant – Siurana a patrimoni mundial de la UNESCO», «La Carta Europea del Turisme Sostenible» i «El Parc Natural de la Serra de Montsant».
Així doncs, patim des de fa molts anys un transvasament de conca del tot inadmissible que empobreix el Priorat, un greuge històric que no podem tolerar.
Per aquests motius i perquè no podem acceptar decisions antigues que, a més d’entrar en conflicte amb la normativa europea (Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE), hipotequen el futur de la comarca:
MANIFESTEM la nostra indignació per la gestió que fan la Generalitat i l’ACA de l’aigua del Priorat.
DENUNCIEM la gestió per part d’una entitat privada, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, d’un bé públic, l’aigua.
RECLAMEM:
- Una gestió pública, justa i transparent de l’aigua.
- El dret del pobles de la Conca del riu Siurana a participar en la presa de decisions sobre l’ús de la l’aigua.
- El manteniment d’un cabal ecològic que asseguri la vida del riu.
- Una gestió sostenible de l’aigua que garanteixi l’aprofitament dels recursos, sense malbaratar-los.
Presentació del nou llibre d’Ezequiel Gort
El dissabte 15 d’abril s’ha presentat, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, el tercer volum de la col·lecció Els llibres de la Carxana, obra d’Ezequiel Gort i dedicat al monestir cistercenc femení de Santa Maria de Bonrepòs. Aquesta comunitat, ubicada on ara hi ha el mas de Sant Blai, al terme de la Morera de Montsant, va desaparèixer al segle XV.
Amb aquest treball, Ezequiel Gort aprofundeix en l’estudi del territori de Montsant en temps medievals. L’estudi de la documentació situa en el terreny de la llegenda alguns fets, com la suposada primera ubicació de la comunitat monàstica dalt de la serra de Montsant i documenta aspectes ben poc coneguts de la història d’aquest establiment, molts cops només esmentat pel fet que la reina Margarida de Prades en fou abadessa.
Tal com va comentar Salvador Paloma, aquesta publicació completa —que no tanca— un seguit de treballs dedicats als temps medievals, i la col·lecció té previst continuar amb la publicació d’estudis sobre altres períodes de la història o sobre el patrimoni etnològic de la serra de Montsant i els pobles del seu entorn.
A l’igual que els altres llibres de la col·lecció, Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant (Ed. Migdia) es pot trobar o demanar a totes les llibreries.
La Carxana digital 