La Carxana (22), estiu de 2017

carxana 22_w

La imatge de la portada d’enguany és gairebé històrica. Té vint-i-cinc anys i correspon al primer cop que tres persones amb el nom de Montsant es fotografiaven un 17 d’agost dalt a l’ermita. Les Montsants del món es podien comptar aleshores amb els dits d’una mà.

Els esdeveniments i els canvis socials en aquest darrer quart de segle han estat molts, fins i tot en l’àmbit més proper. Avui, l’aplec de Montsant reuneix centenars de persones i el nom, per bé que força minoritari, és present en diverses poblacions. I la fotografia ―avui costum inexcusable― reuneix dotzena, o més, de dones i xiquetes.

Han estat anys d’activitat intensa en la recerca i el coneixement del patrimoni cultural de la comarca —La Carxana n’és només una mostra— però també de la reivindicació de la comarca com a espai de vida, defensant-la de projectes d’industrialització eòlica que haurien malmès el seu futur; d’embranzida de la producció vinícola de qualitat, de recerca d’un desenvolupament econòmic sostenible en un territori que té en el paisatge un valor singular i que vol ser reconegut com a patrimoni de la humanitat. De reivindicació de la gestió pública i equilibrada de l’aigua d’un riu, el Siurana, necessària per a qualsevol projecte de futur…

Amb fites tan importants com la creació del Parc Natural de la Serra de Montsant, i pèrdues tan doloroses com la de la Neus Miró, directora del Parc i, sobretot, persona que hi va creure, que va apostar, infatigablement i amb recursos a cops ben limitats, per posar en valor i dinamitzar tot el potencial de la serra de Montsant, des de la conservació del medi fins al coneixement del patrimoni, la difusió i la reflexió sobre el futur. La petjada de la Neus no s’esborrarà i la seva presència continuarà viva no només en el record, sinó en tants projectes que un dia vam parlar i que haurem d’intentar treure endavant els que hi som. Així doncs, continuem.

En aquest número de la Carxana hi trobareu articles sobre els costums festius vinculats al foc, les falles hivernals d’espígol per anar a esperar els Reis d’Orient, i sobre l’Arbre de Maig, una pràctica molt antiga que ha estat present arreu de la geografia europea —també a Albarca, Ulldemolins o Cornudella— i que es conserva en poblacions del Priorat, com la Vilella Baixa, i de les comarques veïnes. Una carta de 1358 de l’infant Pere d’Aragó, llegida a Cornudella, ens aporta informació sobre els cognoms que eren presents a la vila al segle XIV. La revista també es fa ressò de la reivindicació d’una gestió pública, transparent i sostenible de l’aigua del riu de Siurana. «Volem lo riu Siurana viu».

La Carxana es pot trobar, a més d’Albarca, als establiments de Cornudella i Ulldemolins que s’anuncien a la revista.

 

Presentació del nou llibre d’Ezequiel Gort

El dissabte 15 d’abril s’ha presentat, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, el tercer volum de la col·lecció Els llibres de la Carxana, obra d’Ezequiel Gort i dedicat al monestir cistercenc femení de Santa Maria de Bonrepòs. Aquesta comunitat, ubicada on ara hi ha el mas de Sant Blai, al terme de la Morera de Montsant, va desaparèixer al segle XV.

ezequielgort

Amb aquest treball, Ezequiel Gort aprofundeix en l’estudi del territori de Montsant en temps medievals. L’estudi de la documentació situa en el terreny de la llegenda alguns fets, com la suposada primera ubicació de la comunitat monàstica dalt de la serra de Montsant i documenta aspectes ben poc coneguts de la història d’aquest establiment, molts cops només esmentat pel fet que la reina Margarida de Prades en fou abadessa.

Tal com va comentar Salvador Paloma, aquesta publicació completa —que no tanca— un seguit de treballs dedicats als temps medievals, i la col·lecció té previst continuar amb la publicació d’estudis sobre altres períodes de la història o sobre el patrimoni etnològic de la serra de Montsant i els pobles del seu entorn.

20170415cornudella

A l’igual que els altres llibres de la col·lecció, Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant (Ed. Migdia) es pot trobar o demanar a totes les llibreries.

Bonrepòs, un monestir femení a Montsant

Aquest mes d’abril, la col·lecció «Els llibres de la Carxana», editada per Migdia Serveis culturals, afegeix un nou títol: Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant, obra d’Ezequiel Gort Juanpere.

Amb la mateixa voluntat de donar a conèixer la història dels pobles de la serra de Montsant que motiva des de fa més de vint anys la publicació de la revista, que surt cada agost, aquest nou treball d’Ezequiel Gort —autor també dels estudis ja publicats sobre la presència del catarisme a Montsant o la Cartoixa d’Escaladei—  ens apropa a un poc conegut monestir cistercenc femení que va tenir bona part de la serralada fins a la seva desaparició.

masdesantblai
Els cartoixans van bastir el mas de Sant Blai on hi havia l’antic monestir de Bonrepòs

Dins el moviment d’expansió del monaquisme femení cistercenc a la Catalunya Nova cap al voltant del 1200, al peu de Montsant es formà una nova casa, la de Santa Maria de Bonrepòs, a l’actual terme de la Morera de Montsant. La nova comunitat cistercenca, filla de Santa Maria de Vallbona, va ser fundada cap al 1210 a partir d’un eremitori anterior. Era doncs una fundació que enllaçava amb tota la tradició eremítica que envoltava de feia anys la serra de Montsant i que, a partir d’aquest moment, es transformava en una comunitat femenina.

Molt proper seu, al mateix temps i dins l’actual terme de la Morera de Monsant, es bastia un altre monestir, en aquest cas cartoixà, el de Santa Maria d’Escaladei, fundat inicialment a Poboleda. La presència de dos monestirs tan propers li va portar molts problemes de veïnatge al llarg de tota la seva existència.

Bonrepòs perseverà fins a mitjan segle XV, quan la comunitat va desaparèixer, víctima, com tantes altres cases monacals femenines, dels efectes de la crisi de llarga durada que planava sobre el país des de mitjan segle anterior, a partir dels efectes catastròfics de la pesta negra. El seu territori passa a mans d’Escaladei.

coberta llibre carxana 3 (bonrepos)

La presentació del llibre tindrà lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, el proper dissabte 15 d’abril, a les 7 de la tarda, amb la participació d’Ezequiel Gort i de Salvador Palomar.

 

La Carxana, 21 (estiu 2016)

carxana21

Un any més, coincidint amb la Festa Major d’agost, s’ha presentat un nou número de la revista en paper. A l’edició d’enguany hi trobareu aquests articles:

Albarca, entre voluntats i dèries
Montsant Fonts i Salvador Palomar. El foc a la cultura popular (1): del cel i de l’infern
Ezequiel Gort, Una venda de drets per necessitat, a Albarca, el 1729.
La carretera d’Albarca, una mica d’història
CDPM / Carrutxa, Trenta-tres anys de recerca i divulgació del patrimoni del Priorat

Com sempre, la revista es distribueix gratuïtament als socis de l’Associació de Veïns “El Montsant” d’Albarca i a tothom que s’apropa aquests dies a la població. També es pot trobar a diferents establiments de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i a la llibreria Gaudí de Reus.

Presentació del llibre «Anar a servir» a Ulldemolins

20150801ulldemolins01

Avui s’ha presentat, al Centre Cívic d’Ulldemolins, el llibre de Laura Poblet, Anar a servir.Les minyones del Priorat a Reus. Un exemple de l’emigració rural femenina, editat per l’Arxiu Comarcal del Priorat i Carrutxa.

Sortir del poble per treballar com a serventa a la ciutat  fou una de les principals opcions laborals per a la població femenina en àrees rurals ja que assegurava, més enllà del sou, la manutenció. A les àrees urbanes, el servei domèstic era una feina ben comuna en moltes cases benestants de la ciutat, que tenien una o més minyones segons la seva capacitat econòmica. Tenir una o més minyones, a banda de la funció pràctica en la realització de les tasques domèstiques o per tenir cura de la canalla, era un factor de prestigi per a la burgesia de ciutats com Reus o Barcelona. D’altra banda, per mitjà de les noies que anaren a fer de minyones  a la ciutat, van arribar als pobles, nous costums i pràctiques culturals.

El treball de Laura Poblet retorna el coneixement d’aquest treball femení, poc estudiat. La presentació d’Ulldemolins, organitzada per l’Ajuntament, ha acabat amb un col·loqui en què diverses persones han aportat el seu testimoni sobre familiars que havien anat a servir. Al finalitzar l’acte, l’autora ha signat llibres.

20150801ulldemolins02